Ulysses està anys per tornar a casa, a la petita illa del mar Jònic, de costes feréstegues, boscos salvatges, oliveres mil.lenàries i de grills cantant sense parar, des del trenc d’alba fins el capvespre.

L’illa fa olor d’espera, i el ventijol que no para de bufar a les seves cales, ens xiuxiueja aventures i desventures d’herois que salpen i no tornen, i d’Ítaca, que sempre espera. L’illa mínima, de blaus amb olor de sal, de remors de paraules antigues, de verds que canten i arriben fins el mar…la bellesa de les coses més petites, que fa la vida més gran.

Així és Ítaca, la pàtria d’Ulysses, el Mediterrani en estat pur, un petit tresor preservat al mar Jònic.